reclamem polítiques fiscals progressives que incrementin la capacitat d’ingressos per reforçar els serveis públics

Des de la plataforma + Drets i + Justícia Social, realitzàvem, el desembre del 2022, una crida al Govern de la Generalitat i a les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya. Consideràvem que Catalunya necessitava uns pressupostos adequats per al 2023 i una llei d’acompanyament amb les mesures fiscals complementàries necessàries.

Uns pressupostos amb caràcter expansiu i amb una sèrie d’eixos essencials, com són la lluita contra la pobresa i la desigualtat, també amb mirada internacional i global, la dinamització de l’economia i la reindustrialització del país, el reforçament dels serveis públics, el suport i el finançament just a la cultura perquè la seva consideració de bé essencial sigui real, i una política fiscal que distribueixi de manera equitativa i solidària les càrregues econòmiques i que permeti recaptar prou recursos per endegar una estratègia social, així com per afrontar les injustícies i els reptes globals en un marc d’emergència climàtica.

Demanàvem el 25 % del pressupost de sanitat per a l’atenció primària actual, que encara no s’ha recuperat de les retallades (no un 25 % del pressupost que inclogui les novetats que incorpora la conselleria a la cartera de serveis de primària), i revertir la precarietat que patim el conjunt de pacients i professionals.

Veiem imprescindible que es garanteixi que els augments es fonamentin en una revisió de les lògiques distributives, tenint en compte l’infrafinançament existent en drets socials, habitatge, igualtat, feminisme i atenció primària, i en la dotació en polítiques públiques de justícia global per assolir el compromís de les Nacions Unides de destinar-hi el 0,7 % el 2030.

L’acord aconseguit entre les organitzacions polítiques d’esquerres del país permetrà que Catalunya tingui pressupostos l’any 2023. Uns pressupostos en els quals les polítiques socials han protagonitzat les principals partides de despesa, amb 41.000 milions d’euros per desplegar les polítiques públiques, en un any en què la inflació i el fre del creixement econòmic pot agreujar la situació difícil que milers de famílies pateixen des de fa massa temps.

Abans de les negociacions entre els grups parlamentaris, al Consell del Diàleg Social vam comprometre més de 3.600 milions d’euros en un acord que incrementa un 8 % l’IRSC i que assegura l’assignació dels 680 milions acordats en el Pacte nacional per a la indústria, reforça els recursos per a la formació professional i garanteix les polítiques actives d’ocupació i la simplificació administrativa per a la gestió de les empreses, entre altres compromisos, com la salut, l’educació i la protecció social.

Són uns pressupostos que envien un missatge clar a la societat catalana en general: la situació que pateixen milers de famílies per culpa dels increments de preus dels darrers anys i l’evolució del creixement econòmic, amb símptomes de fre en el creixement postpandèmic, requereixen polítiques públiques que tinguin tot el potencial possible per dinamitzar el consum i la inversió, que mantinguin els forts ritmes de creixement en l’ocupació, que reforcin la forta millora de la qualitat de la contractació que ha incorporat la nova reforma laboral i, sobretot, que permetin millorar la qualitat dels nostres serveis públics, tan deteriorats per anys de polítiques neoliberals, amb especial atenció en l’atenció primària, la salut mental i els serveis socials.

Ara bé, els pressupostos no suposen un canvi significatiu en les polítiques fiscals. Per això, des de la plataforma, hem de continuar reivindicant unes polítiques fiscals progressives que incrementin la capacitat d’ingressos per reforçar els serveis públics, que són els pilars fonamentals de l’estat de benestar social.

És per això que demanem més compromís en aquesta qüestió tant per part del Govern de Catalunya com del Govern de l’Estat, també en el sentit de superar les limitacions legislatives actuals del Parlament de Catalunya en matèria fiscal, per desenvolupar i ampliar les seves competències.

L’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat per al 2023 preveu unes partides de 12.212,8 milions d’euros per a salut, dels quals 2.100 milions van destinats a l’atenció primària, la qual cosa representa el 17,5 % de la partida de salut, encara molt lluny del 25 % reclamat des d’aquesta plataforma i altres moviments socials i ciutadans.

D’altra banda, la despesa en programes socials s’ha vist incrementada en 224 milions, xifra que suposa un increment del 7,21 %. Per contra, pel que fa a l’educació, un altre dels pilars fonamentals de l’estat de dret, acumula anys de retallades. La inversió prevista en aquests pressupostos és encara insuficient, motiu pel qual reclamem un increment dels recursos públics destinats al sistema educatiu.

Des de la plataforma + Drets i + Justícia Social, considerem que aquests pressupostos van pel bon camí, però que no cobreixen totalment les necessitats de la societat catalana pel que fa a l’atenció de les persones. Per això, reclamem:

• Que s’incrementin les partides dedicades a l’atenció primària fins a aconseguir el 25 % del pressupost de salut.
• Que s’incrementi de manera substancial la partida d’atenció a la salut mental.
• Que s’incrementin les partides dedicades a les polítiques de drets socials i dependència.
• Que s’incrementin les partides dedicades a l’educació per arribar als estàndards europeus i assolir el 6 % del PIB.
• Que no es renunciï a una reforma de la fiscalitat de Catalunya i de l’Estat que sigui més justa i permeti una major redistribució de les rendes alhora que incrementi els ingressos per poder destinar més recursos a l’escut social, tan necessari en aquests moments.

Des de la plataforma + Drets i + Justícia Social, una vegada aprovats els pressupostos, realitzarem un seguiment acurat de la seva execució per verificar que es compleixen i que les partides que comprometen es desenvolupin íntegrament.

Barcelona, març de 2023

A Catalunya és l’hora de les mesures socials, és l’hora de tothom!

Els greus problemes que actualment afecten la societat catalana i que tenen més incidència en la classe treballadora i en la població més desafavorida són, per exemple, l’augment dels preus o l’increment de la pobresa en general i, especialment, de la pobresa energètica, fruit de la crisi d’oferta, l’alta inflació i la guerra d’Ucraïna. Per tant, els pressupostos del 2023 són imprescindibles.

Catalunya necessita respostes concretes a aquesta realitat, mitjançant uns pressupostos adequats per al 2023 i una llei d’acompanyament amb les mesures fiscals complementàries necessàries. Seria una irresponsabilitat que l’aritmètica electoral impedís l’aprovació d’uns pressupostos que són del tot imprescindibles per a Catalunya.

La no aprovació dels pressupostos per al 2023 significaria no disposar d’aproximadament 3.100 milions d’euros addicionals sobre el pressupost del 2022. En un moment d’incertesa i crisi, amb elements determinants com la inflació desbocada i els preus de l’energia descontrolats —cosa que afecta principalment les classes més desafavorides, els autònoms i les pimes—, els tipus d’interès a l’alça i l’augment de la pobresa i les desigualtats —Catalunya té més del 25 % de la població en risc de pobresa—, el Govern no pot ni ha de renunciar a intervenir-hi.

Són necessaris uns pressupostos amb caràcter expansiu i amb una sèrie d’eixos essencials, com són la lluita contra la pobresa i la desigualtat, també amb mirada internacional i global, la dinamització de l’economia i la reindustrialització del país, el reforçament dels serveis públics, el suport i el finançament just a la cultura perquè la seva consideració de bé essencial sigui real, i una política fiscal que distribueixi de manera equitativa i solidària les càrregues econòmiques i que permeti recaptar prou recursos per endegar una estratègia social, així com per afrontar les injustícies i els reptes globals en un marc d’emergència climàtica.

El Govern està obligat a intervenir en aquesta situació, tant per garantir la suficient despesa social, que mitigui les conseqüències d’aquestes crisis, com per impulsar l’economia de Catalunya, especialment les pimes, i realitzar una política fiscal que afronti les conseqüències de les crisis de manera més justa.

Demanem el 25 % del pressupost de sanitat per a l’atenció primària actual, que encara no s’ha recuperat de les retallades (no un 25 % del pressupost que inclogui les novetats que incorpora la conselleria a la cartera de serveis de primària), i revertir la precarietat que patim el conjunt de pacients i professionals. Veiem imprescindible que es garanteixi que els augments es fonamentin en una revisió de les lògiques distributives, tenint en compte l’infrafinançament existent en drets socials, habitatge, igualtat, feminisme i atenció primària, i en la dotació en polítiques públiques de justícia global per assolir el compromís de les Nacions Unides de destinar-hi el 0,7 % el 2030.

Cal augmentar la recaptació fiscal. És el moment de revisar els beneficis fiscals del sistema i, per dur-la a terme, el principal instrument són els pressupostos i la llei d’acompanyament. En aquest sentit, cal millorar la progressió del sistema fiscal, amb més pes de figures d’imposició directa, entre les quals la part autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), de manera que s’augmenti a les rendes més altes, i incrementar els mitjans per lluitar contra el frau fiscal, entre altres mesures.

Des de la Plataforma Més Drets i Més Justícia Social instem el Govern, doncs, a respondre a les necessitats de la societat catalana i a presentar els pressupostos necessaris per a la conjuntura actual. Així mateix, instem els grups parlamentaris a actuar pensant en l’interès dels ciutadans i ciutadanes, i no en clau electoral, a fi que Catalunya tingui, per al 2023, els pressupostos que necessita.

Fes clic per descarregar aquesta declaració en format PDF